CD Rosa Luxemburg - Com cremar una ciutat

 

En definitiva parlem de Rock ben fet, esbojarrat, amb caràcter, amb lletres que busquen la contradicció irònica en l'amor, la solitud, la vida i la mort ... És música que pel fet de ser més accessible que mai, no perd, sinó que guanya en originalitat. Parlem d'un disc i d'un grup del que a hores d'ara resulta complicat escriure una ressenya "estàndard", i per tant, és enlloc d'animar-lo a vostè a que deixi de llegir aquest text, posi el disc al reproductor ( o el que utilitzi vostè per escoltar música) i deixi que les cançons parlin per sí soles. Veurà com no se'n pot desempallegar tan fàcilment.

10,00 €

No disponible

En aquests moments s'ha exhaurit l'estoc d'aquest producte.

Si vols ser el primer a conèixer quan en tornem a tenir, si us plau, escriu el teu correu al camp de baix.

 

 

Segurament l'any 2009 serà recordat amb nostàlgia per aquests 4 freaks de Barcelona que fa vora 5 anys van decidir ajuntar-se per tocar sota nom (triat més o menys conscientment) de "ROSA-LUXEMBURG". Probablement recordaran aquest any com a l'any en que van notar que s'havien fet grans sense haver de renegar a les seves estimades excentricitats naturals. El testimoni del que està passant mentre vostè llegeix aquestes línies, és el tercer disc del grup, titulat (altre cop amb més o menys consciència) "Com cremar una ciutat" un disc gravat al bucòlic estudi "La Casamurada", produït i ordenat per Jesús Rovira i Jimmy Pinyol, que a més de productors podríem dir que han acabat fent de germans grans musicals d'aquests 4 nois. L'essència i l'autenticitat humana del grup són l'espurna del seu rock incendiari, que aquest cop sona millor que mai i recull 11 cançons de les quals no n'hi ha cap que no es pugui convertir en himne de capçalera de qui ho escolta. Els melòmans hi sabran trobar mil picades d'ullet als discos que més als han agradat des dels anys 50, fins al grup revelació més actual, i els altres hi trobaran els estímuls necessaris per plorar, riure, ballar o estirar-se la màniga per dissimular que se'ls ha posat pell de gallina. En definitiva parlem de Rock ben fet, esbojarrat, amb caràcter, amb lletres que busquen la contradicció irònica en l'amor, la solitud, la vida i la mort ... És música que pel fet de ser més accessible que mai, no perd, sinó que guanya en originalitat. Parlem d'un disc i d'un grup del que a hores d'ara resulta complicat escriure una ressenya "estàndard", i per tant, és enlloc d'animar-lo a vostè a que deixi de llegir aquest text, posi el disc al reproductor ( o el que utilitzi vostè per escoltar música) i deixi que les cançons parlin per sí soles. Veurà com no se'n pot desempallegar tan fàcilment.

Inclou les caçons:

- ADSL
- Autocompassió moderna
- La qüestió és queixar-se
- Com cremar aquesta ciutat
- El que dius i el que no dius
- Funeral
- L'Anna...
- Cançó de port
- Música al sostre
- Triangle
- L'última tarda

Productes relacionats

  • anterior
Dalt